Approaching nuclear interactions with lattice QCD

La descripció de les propietats bàsiques dels nuclis a partir dels seus constituents més fonamentals, els quarks i els gluons, és un dels principals objectius de la física nuclear, però degut al comportament singular de QCD a baixes energies, solucions teòriques en aquest rang han estat impossibles durant molts anys. La finalitat d’aquesta tesi doctoral és l’estudi de les interaccions entre dos barions, incloent aquells d’estranyesa diferent de zero, els anomenats hiperons, a partir de la teoria fonamental de la interacció forta, la Cromodinàmica Quàntica (QCD). Donat que a baixes energies la constant d’acoblament de QCD adquireix un valor molt gran, no és possible aplicar les tècniques pertorbatives, i s’han d’utilitzar altres mètodes alternatius. En el nostre cas, fem servir lattice QCD (LQCD), proposat per K. G. Wilson l’any 1974 [1].

Si ens fixem només en el sector dels quarks up i down, els únics quarks estables que formen protons i neutrons, podem trobar una immensa quantitat de dades experimentals provinents de l’estudi de la dispersió de dos nucleons o dels nivells d’energia de nuclis atòmics. Això permet construir models fenomenològics que, juntament amb tècniques de sistemes de molts cossos, s’utilitzen per estudiar una gran varietat de problemes. El problema amb aquests models és que no hi ha una connexió directe amb QCD, fet que va motivar que S. Weinberg, l’any 1990, introduís el concepte de les teories de camp efectives (EFT) [2], que permeten descriure processos en el règim energètic no-pertorbatiu a partir de les simetries inherents de la teoria fonamental, QCD. Tot i aquest avenç, els graus de llibertat que s’utilitzen són components efectius i no els fonamentals (és a dir, hadrons i no quarks i gluons). El Lagrangià efectiu es construeix a partir d’operadors que reflecteixen aquelles simetries, acompanyats de coeficients de baixa energia (LEC), que encapsulen tota la física que no es té en compte de forma explícita, i s’han de determinar ajustant els càlculs fets utilitzant EFTs a les dades experimentals corresponents.

Si anem més enllà dels sistemes nuclears convencionals i considerem barions que contenen quarks strange, observem que són inestables i es desintegren mitjançant processos febles. Un dels àmbits científics on els hiperons juguen un paper important és el de l’astrofísica nuclear, ja que aquests són determinants a l’hora d’estudiar l’estructura i dinàmica de les estrelles de neutrons. Nombrosos estudis teòrics demostren que quan s’introdueixen hiperons a l’equació d’estat de l’estrella, la seva massa màxima es situa per sota del valor observat (al voltant de dues masses solars), llevat que s’introdueixi una interacció repulsiva entre hiperons i nucleons.

Aquest problema, conegut com hyperon puzzle, ha motivat diverses propostes teòriques per a la seva solució [3, 4, 5], i està lligat, per una banda, a la falta de dades experimentals de dispersió entre hiperó-nucleó i hiperó-hiperó que ajudin a determinar amb millor precisió les interaccions entre barions en el sector estrany, ja que entren necessàriament en la resolució de l’equació d’estat, i per altra, al desconeixement de la força a tres cossos en presència d’hiperons.

Degut a aquestes limitacions, tots els models teòrics fan servir la simetria de sabor $SU(3)$ que permet relacionar quantitats de les quals tenim dades experimentals a canals menys o totalment desconeguts. Per exemple, les dades dels sistemes amb estranyesa $0$ i $-1$ es poden utilitzar per fer prediccions pels canals amb estranyesa $-2$, $-3$ i $-4$. Com que aquesta simetria és aproximada (els tres quarks no tenen la mateixa massa), la EFT també ha d’incorporar termes que contribueixen al trencament de $SU(3)$, però degut a la poca quantitat de dades experimentals, només un LEC s’ha pogut determinar [6]. El coneixement insatisfactori d’aquestes interaccions fa necessari el desenvolupament i aplicació de mètodes alternatius, més directes, com és el de LQCD. Aquest formalisme ens permet solucionar les equacions de QCD fent servir un espai-temps discret i utilitzant mètodes numèrics a gran escala. La peculiaritat que fa que LQCD sigui l’eina ideal per investigar la interacció hipernuclear forta és que, a diferència del que passa a la natura, podem “desconnectar” la interacció feble i programar únicament el Lagrangià fort, fent que els hiperons es converteixin en partícules estables i eludint la principal complicació en l’estudi experimental d’aquests sistemes. No obstant això, també hi ha obstacles en estudis numèrics d’aquest tipus, com és per exemple la degradació del senyal en sistemes de més d’un barió, fet que comporta realitzar càlculs amb valors de les masses dels quarks lleugers per sobre dels valors físics.

En aquesta tesi demostrem la viabilitat d’aquests tipus de càlculs i la seva importància a l’hora d’estudiar sistemes de dos barions (malgrat fer-ho amb unes masses dels quarks up i down que donen lloc a una massa del pió de 450 MeV), i així determinar les propietats de la interacció, com poden ser els desfasatges de dispersió, els paràmetres de dispersió a baixa energia (longitud de dispersió i rang efectiu), les energies de lligam o els LECs que descriuen la interacció. D’aquesta manera, LQCD pot proveir d’informació que pugui complementar la que obtenim directament de les dades experimentals, i ajudar a delimitar millor els models fenomenològics i teories efectives de les forces hipernuclears.

L’estructura de la tesi és la següent. Al Capítol 2, hi ha una introducció al formalisme de LQCD, passant primer per la teoria fonamental en el continu, QCD, per després posar-la en el reticle i fer les modificacions necessàries per tal de poder utilitzar les tècniques de Monte Carlo i extreure’n observables. N’hi ha de dos classes: podem calcular les energies d’un sistema (a partir de funcions de correlació de dos punts) i també calcular la interacció del sistema amb un corrent extern (a partir de funcions de correlació de tres punts). Per acabar, aquest capítol repassa el mètode de Lüscher [7, 8], que ens ajuda a calcular els desfasatges de dispersió i l’energia de lligam a partir de les energies extretes quan tenim un sistema dins d’un volum finit.

Al Capítol 3, ens centrem en l’estudi estadístic de les funcions de correlació de dos punts en relació a l’obtenció dels nivells d’energia. Primer descrivim detalladament l’algoritme que s’ha desenvolupat específicament per ajustar les dades de LQCD a una suma d’exponencials [9]. Per tal de fer una estimació dels errors sistemàtics, fem un estudi exhaustiu variant la quantitat de dades que s’inclouen en l’ajust, així com el nombre d’exponencials. En aquest capítol també discutim altres mètodes que ajuden a reduir la contaminació dels estats excitats, i finalitzem descrivim diferents mètodes per a l’estimació dels errors de les funcions de correlació.

Al Capítol 4, comencem amb un resum de la situació actual sobre el coneixement, tant experimental com teòric, de la interacció de dos barions. També repassem tots els càlculs de LQCD realitzats, i comparem els diferents mètodes utilitzats (es poden dividir en dos, el mètode directe i el mètode del potencial). A continuació passem a descriure les diferents EFTs que volem estudiar. Donat que estem interessants en el règim de baixa energia, aquestes teories només contenen operadors de contacte, sense cap intercanvi de mesons (pionless EFTs). Estudiem dos casos: suposant que hi ha simetria de sabor $SU(3)$ [10, 11], o que hi ha simetria de spin-sabor $SU(6)$ [12]. La primera treballa amb valors iguals de les masses dels tres quarks up, down i strange (fet que es pot justificar davant de la gran diferència amb la massa del següent quark més massiu, el charm, $\sim 1$ GeV per sobre de la del strange), i la segona és una predicció en el límit d’un gran número de colors (QCD assumeix l’existència de tres càrregues de color). L’última part d’aquest capítol presenta els resultats principals de la tesi. En concret, estudiem sistemes amb estranyesa entre 0 i $-4$, i són $NN$, $\Sigma N$ ($I=3/2$) i $\Xi\Xi$ amb spin singlet i triplet, $\Sigma\Sigma$ ($I=2$) i $\Xi\Sigma$ ($I=3/2$) amb spin triplet, i $\Xi N$ ($I=0$) amb spin singlet. Els càlculs s’han realitzat treballant amb tres volums diferents (en la direcció espacial, van des de $2.8$ fm fins a $5.6$ fm) i amb un sol valor de l’espaiat del reticle (0.1167 fm) [13]. Els nivells d’energia de cada volum es poden fer servir per determinar els desfasatges de dispersió utilitzant el formalisme de Lüscher, revelant trets interessants sobre la naturalesa de les forces entre dos barions quan les masses dels quarks prenen valors no físics. Concretament, els paràmetres de dispersió obtinguts ens permeten determinar els LECs de les EFTs, i en particular els coeficients relacionats amb el trencament de la simetria de sabor $SU(3)$. Malgrat la diferència en massa reflectida en el trencament de simetria, els coeficients obtinguts resulten ser compatibles amb zero, possibilitant l’estudi de la simetria spin-sabor, i observem que les interaccions entre dos barions presenten simetria $SU(6)$. Aquesta simetria ja es va observar en un estudi previ [14], on les tres masses dels quarks prenien els mateixos valors, generant un pió amb una massa de $\sim 806$ MeV. Mentre que l’estudi a 806 MeV va posar de manifest la simetria accidental $SU(16)$, és a dir, que amb un sol LEC es van poder descriure tots els canals d’interacció barió-barió amb estranyesa $0$ fins a $-4$, en el present estudi a 450 MeV no l’observem amb tanta claredat. Serà interessant veure com evoluciona la manifestació d’aquestes simetries a mesura que ens acostem al punt físic. En aquest capítol també es discuteixen canals pels quals no ha estat possible extreure els paràmetres de dispersió directament de les dades de LQCD. En aquests casos, hem utilitzat els valors dels LECs determinats prèviament per a determinar els valors corresponents. Dins d’aquest capítol, també presentem les energies de lligam dels sistemes, i juntament amb els resultats a 806 MeV, les extrapolem fins al valor físic de les masses dels quarks utilitzant dues dependències funcionals molt simples per a poder comparar amb les prediccions dels models fenomenològics o EFTs, i també observar quina és la tendència a mesura que reduïm la massa dels quarks. Per exemple, s’observa el caràcter repulsiu dels canals $\Sigma N\;(^{3}\hskip-1.8063ptS_{1})$ i $\Xi\Xi\;(^{3}\hskip-1.8063ptS_{1})$, tal i com prediuen la majoria de models, com també l’atracció en els canals $\Xi\Sigma\;(^{1}\hskip-2.168ptS_{0})$ i $\Xi\Xi\;(^{1}\hskip-2.168ptS_{0})$. La dispersió observada entre les diferents prediccions teòriques, així com les conclusions contradictòries a què arriben diferents models, posen de manifest la necessitat de realitzar estudis de LQCD a prop del punt físic en el futur immediat.

Finalment, les conclusions de la tesi es presenten al Capítol 5, seguides d’un conjunt d’apèndixs amb taules i figures que s’han omès en el text principal per facilitar la seva lectura.

Nuclei make up the majority of the visible matter in the Universe; obtaining a first principles description of the nuclear properties and interactions between nuclei directly from the underlying theory of the strong interaction, Quantum Chromodynamics (QCD), is one of the main goals of the nuclear physics community. Although the theory was established nearly fifty years ago, the complexities of QCD at low energies precludes analytical solutions of the simplest hadronic systems, let alone the features of the nuclear forces.

Until the beginning of the century, the only way to overcome this handicap in the low-energy regime was to use phenomenological descriptions of nuclei or effective field theories (EFTs). While they have been very successful, these approaches rely heavily on experimental data. In contrast to what happens in the study of nucleon-nucleon interactions, where the amount of experimental data is overwhelming, the study of hadronic systems beyond the up-down quarks sector becomes more limited. This is because hyperons (baryons containing the next lightest quark, the strange quark) are unstable against weak interaction processes, making the experimental study of the interaction between hyperons and nucleons, and among hyperons, very difficult.

In this thesis we follow the lattice QCD (LQCD) approach, according to which QCD is solved non-perturbatively in a discretized space-time via large-scale numerical calculations. Specifically, the interactions between two octet baryons are studied at low energies with larger-than-physical quark masses corresponding to a pion mass of $m_{\pi}\sim 450$ MeV and a kaon mass of $m_{K}\sim 596$ MeV. The two-baryon systems that are analyzed have strangeness ranging from $S=0$ to $S=-4$ and include the spin-singlet and triplet $NN$, $\Sigma N$ ($I=3/2$), and $\Xi\Xi$ states, the spin-singlet $\Sigma\Sigma$ ($I=2$) and $\Xi\Sigma$ ($I=3/2$) states, and the spin-triplet $\Xi N$ ($I=0$) state.

Due to the inherent large noise in multi-baryon calculations (mitigated by the use of unphysical quark masses), the finite-volume energies are extracted using a robust fitting methodology, where in order to reliably estimate the systematic uncertainties, both the fitting form and the fitting range are varied. Then, the corresponding $S$-wave scattering phase shifts, low-energy scattering parameters, and binding energies when applicable, are extracted using Lüscher’s formalism. While the results are consistent with most of the systems being bound at this pion mass, the interactions in the spin-triplet $\Sigma N$ and $\Xi\Xi$ channels are found to be repulsive and do not support bound states. Using results from previous studies of these systems at a larger pion mass, an extrapolation of the binding energies to the physical point is performed and is compared with available experimental values and phenomenological predictions.

The low-energy coefficients in pionless EFT relevant for two-baryon interactions, including those responsible for $SU(3)$ flavor-symmetry breaking, are constrained. The $SU(3)$ flavor symmetry is observed to hold approximately at the chosen values of the quark masses, as well as the $SU(6)$ spin-flavor symmetry, predicted at large $N_{c}$. A remnant of an accidental $SU(16)$ symmetry found previously at a larger pion mass is further observed. The $SU(6)$-symmetric EFT constrained by these LQCD calculations is used to make predictions for two-baryon systems for which the low-energy scattering parameters could not be determined within the present LQCD study, and to constrain the coefficients of all leading $SU(3)$ flavor-symmetric interactions, demonstrating the predictive power of two-baryon EFTs matched to LQCD.

Primer de tot vull donar les gràcies a la meva directora, l’Assumpta Parreño, per haver-me introduit en el món màgic de la física hipernuclear, per haver-me inculcat totes les pràctiques que ha de seguir un bon investigador, i per haver-me guiat durant més de sis anys, ja des del grau i passant pel màster. No saps que bé que m’ho he passat fent física amb tu.

I want to thank all the members of the NPLQCD Collaboration, with special mention to Silas Beane, Zohreh Davoudi, William Detmold, Martin Savage, Phiala Shanahan and Mike Wagman. I have learned a lot from you, and I am really grateful for your hospitality during my brief visits to your institutions. I also want to thank the collaboration for providing me with all the lattice data that is analyzed in this thesis, as well as for the permission to show the figures and results that are already published.

També vull agraïr a la gent del departament de Física Quàntica i Astrofísica i a l’Institut de Ciències del Cosmos, en especial a l’Àngels Ramos, en Volodymir Magas, en Bruno Julià, l’Artur Polls, en Javier Menéndez, en Joan Soto, en Federico Mescia i la María Concepción González, juntament amb la Laura Tolós i l’Isaac Vidaña, per ajudar-me sempre que ho he necessitat, i per aportar el seu gra de sorra en el meu desenvolupament.

No puc oblidar-me de la persona que encara no entenc d’on ha tret tanta paciència per aguantar-me al despatx, la Glòria, com també d’en Pere i en Jordi. A tots els companys que he conegut durant el doctorat, l’Adrià, l’Albert, l’Alejandro, l’Andreu, en Chiranjib, la Clàudia, l’Iván, en Javi, els Joseps i en Marc, com també als companys de grau i màster, en especial a l’Adrià, les Anes, la Caterina, la Clara, l’Elena, la Gemma, en Guillem, en Jordi, la Maria, en Manel, les Núries, en Pau, en Pere, en Pol, la Sara, en Sergi, en Xavi i la Xènia. Moltes gràcies a tots vosaltres per fer-me riure cada dos per tres.

Finalment vull agraïr el suport incondicional que he rebut de la meva família. Sort n’he tingut de vosaltres.

Aquesta tesi s’ha realitzat amb el suport de l’ajut APIF de la Universitat de Barcelona, del projecte MDM-2014-0369 de l’ICCUB (Unidad de Excelencia “María de Maeztu”) del Ministerio de Economía y Competitividad (MINECO), del contracte FIS2017-87534-P provinent dels fons europeus FEDER i del projecte EU STRONG-2020 del programa H2020-INFRAIA-2018-1 (grant agreement No. 824093).

The description of the basic properties of nuclei from their fundamental constituents, quarks and gluons, is one of the key objectives of nuclear physics. At the most fundamental level, the strong interaction binds quarks together forming nucleons ($N$), according to the rules of Quantum Chromodynamics (QCD), which combined with Quantum Electrodynamics (QED), the theory of the weak interaction, and the much weaker gravity, dictates how elementary particles interact with each other. For many years, QCD has been elusive to theoretical solutions in the energy regime characterizing nuclear processes. The strength of the interaction between quarks and gluons increases as the characteristic energy of a process decreases [15, 16], and at nuclear scales, perturbative techniques based on coupling expansion cannot be applied to find solutions of the theory starting from the elementary degrees of freedom.

Since the up and down quarks are the only stable quarks, a vast amount of data from scattering experiments and spectroscopy are available [17] to constrain theoretical studies of nuclear properties and interactions. These have proceeded by combining many-body techniques with phenomenological models describing the interaction of point-like nucleons [18]. Examples of such successful approaches are the Urbana $v_{14}$ [19] and Argonne $v_{14}$ [20] and $v_{18}$ [21] potentials, or boson-exchange models inspired in Yukawa’s meson theory [22], like the Nijmegen [23, 24], the CD-Bonn [25], and the Stadler-Gross [26] potentials.

Aiming at a model-independent description of the strong interaction, S. Weinberg introduced at the beginning of the 1990s a new formulation [2] which, over the years, has become established as an efficient and systematic way of studying nuclear systems from first principles. This effective field theory (EFT) approach is especially useful when different energy scales can be identified in the physical problem under study, and it is based on retaining only those degrees of freedom that appear explicitly below the largest energy scale that characterizes the process. A small parameter can be then formed from the ratio of the given scales. For example, in the study of $NN$ interaction at low energies, a convenient parameter is constructed from the ratio of the typical momentum carried by the nucleons to the chiral symmetry breaking scale (approximately the nucleon mass). The effective Lagrangian is then constructed by incorporating all allowed operators respecting the symmetries of the underlying QCD interactions and organized in increasing order according to an expansion in the small parameter, and therefore, as a power expansion on the momentum. Each term of the expansion is accompanied by a low-energy coefficient (LEC) that encapsulates the physics that is not explicitly retained, corresponding to energies beyond the largest scale identified in the problem, and which is determined by fitting EFT calculations to experimental data. Therefore, the predictive power of the method relies mainly on two things: the presence of sufficiently separated energy scales and the availability of precise experimental data for a given physics process. For example, two groups, the Bochum [27, 28] and Idaho-Salamanca [29] groups, have precisely extracted the phase shifts for the lowest partial waves and the low-energy scattering parameters of $NN$ up to fifth order using chiral effective field theory ($\chi$EFT), and the sixth order is being explored [30].

Beyond nucleons we find hyperons ($Y$), particles with at least one strange quark, which are expected to appear in the interior of neutron stars [31]. The main problem found when dealing with hyperons is that unless the strong interactions between hyperons and nucleons are sufficiently repulsive, the equation of state (EoS) of dense nuclear matter will be softer than for purely non-strange matter, leading to correspondingly lower maximum values for neutron star masses. While experimental data on scattering cross sections in the majority of the $YN$ channels are scarce, there are reasonably precise constraints on the interactions in the $\Lambda N$ channel from scattering and hypernuclear spectroscopy experiments [32, 33], and they indicate that the interactions in this channel are attractive. Given that the $\Lambda$ baryon is lighter than the other hyperons, it is likely the most abundant hyperon in the interior of neutron stars. However, models of the EoS including $\Lambda$ baryons and attractive $\Lambda N$ interactions [34] predict a maximum neutron star mass that is below the maximum observed mass at $2M_{\odot}$ [35, 36, 37, 38, 39].¹¹ 1 Very recently, the gravitational wave signal GW190814, originated from the merger of a $23M_{\odot}$ black hole and a $2.6M_{\odot}$ compact object, was reported [40], where the nature of the compact object is a subject of discussion. If this compact object was a neutron star, it would have been the most massive one known, imposing a mass-limit constraint very difficult to fulfill for the majority of existing nuclear EoS models. Several remedies have been suggested to solve this problem, known in the literature as the “hyperon puzzle” [3, 4, 5]. For example, if hyperons other than the $\Lambda$ baryon (such as $\Sigma$ baryons) are present in the interior of neutron stars and the interactions in the corresponding $YN$ and $YY$ channels are sufficiently repulsive, the EoS would become more stiff [41, 42]. Another suggestion is that repulsive interactions in the $YNN$, $YYN$, and $YYY$ channels may render the EoS stiff enough to produce a $2M_{\odot}$ neutron star [41, 43, 44, 34, 45]. Repulsive density-dependent interactions in systems involving the $\Lambda$ and other hyperons have also been suggested, along with the possibility of a phase transition to quark matter in the interior of neutron stars; see Refs. [3, 4, 5] for recent reviews. Given the scarcity or complete lack of experimental data on $YN$ and $YY$ scattering and all three-body interactions involving hyperons, $SU(3)$ flavor symmetry ($SU(3)_{f}$) is used to constrain EFTs and phenomenological meson-exchange models of hypernuclear interactions. In this way, quantities in channels for which experimental data exist can be related via symmetries to those in channels which lack such phenomenological constraints. For example, the lowest-order effective interactions in several channels with strangeness $S\in\{-2,-3,-4\}$ were constrained using experimental data on $pp$ phase shifts and the $\Sigma^{+}p$ cross section in the same $SU(3)_{f}$ representation in the framework of $\chi$EFT in Refs. [46, 47, 6]. However, only a few of the $SU(3)_{f}$-breaking LECs of the EFT could be constrained [6]. To date, the knowledge of these interactions in nature remains unsatisfactory, demanding more direct theoretical approaches.

During the last twenty years major formal, technological, and algorithmic advances have enabled rigorous exploration of the low-energy regime of QCD using large-scale numerical calculations. By performing a numerical evaluation of the equations of QCD in a discretized space-time, lattice QCD (LQCD) has been used to compute hadronic properties with high precision, in exceptional cases with more accuracy than that given by experiments [48]. Specific to nuclear physics, it has allowed a wealth of observables, from hadronic spectra and structure to nuclear matrix elements [49, 50, 51], to be calculated directly from interactions of quarks and gluons, albeit with uncertainties that are yet to be fully controlled. In the context of constraining hypernuclear interactions, LQCD is a powerful theoretical tool because the lowest-lying hyperons are stable when only strong interactions are included in the computation, circumventing the limitations faced by experiments on hyperons and hypernuclei. Nonetheless, LQCD studies in the multi-baryon sector require large computing resources as there is an inherent signal-to-noise degradation present in the correlation functions of baryons [52, 53, 54, 55, 56, 57], among other issues as discussed in a recent review [51]. Consequently, most studies of two-baryon systems to date [58, 59, 56, 60, 61, 62, 63, 64, 65, 66, 14, 13, 67, 68, 69, 70, 71, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 79] have used larger-than-physical quark masses to expedite computations, and only recently have results at the physical values of the quark masses emerged [80, 81, 82], making it possible to directly compare with experimental data [83]. The existing studies are primarily based on two distinct approaches. In one approach, the low-lying spectra of two baryons in finite spatial volumes are determined from the time dependence of Euclidean correlation functions computed with LQCD, and are then converted to scattering amplitudes at the corresponding energies through the use of Lüscher’s formula [7, 8] or its generalizations [84, 85, 86, 87, 88, 89, 90, 91, 92, 93, 94, 95, 96, 97, 98, 99, 100]. In another approach, non-local potentials are constructed based on the Bethe-Salpeter wavefunctions determined from LQCD correlation functions, and are subsequently used in the Lippmann-Schwinger equation to solve for scattering phase shifts [101].

While LQCD studies at unphysical values of the quark masses already shed light on the understanding of (hyper)nuclear and dense-matter physics, a full account of all systematic uncertainties, including precise extrapolations to the physical quark mass, is required to further impact phenomenology. Additionally, LQCD results for scattering amplitudes can be used to better constrain the low-energy interactions within given phenomenological models and applicable EFTs. In the case of exact $SU(3)_{f}$ symmetry and including only the lowest-lying octet baryons, there are six two-baryon interactions at leading order (LO) in pionless EFT [102, 103] that can be constrained by the $S$-wave scattering lengths in two-baryon scattering [10]. LQCD has been used in Ref. [14] to constrain the corresponding LECs of these interactions by computing the $S$-wave scattering parameters of two baryons at an $SU(3)$ flavor-symmetric point with $m_{\pi}\sim 806$ MeV. Strikingly, the first evidence of a long-predicted $SU(6)$ spin-flavor symmetry in nuclear and hypernuclear interactions in the limit of a large number of colors ($N_{c}$) [12] was observed in that study, along with an accidental $SU(16)$ symmetry. This extended symmetry has been suggested in Ref. [104] to support the conjecture of entanglement suppression in nuclear and hypernuclear forces at low energies, pointing to intriguing aspects of strong interactions in nature.

The objective of this thesis is to extend the previous studies to quark masses that are closer to their physical values, corresponding to a pion mass of $\sim 450$ MeV and a kaon mass of $\sim 596$ MeV, and further to study these systems in a setting with broken $SU(3)_{f}$ symmetry as is the case in nature. Therefore, it provides new constraints that allow preliminary extrapolations to physical quark masses to be performed, and complements previous independent LQCD studies at nearby quark masses [58, 59, 56, 60, 62, 63, 66, 69, 70, 73, 74]. The LQCD results presented here are used to constrain the leading $SU(3)_{f}$ symmetry-breaking coefficients in pionless EFT. This EFT matching enables the exploration of large-$N_{c}$ predictions, pointing to the validity of $SU(6)$ spin-flavor symmetry at this pion mass as well, and revealing a remnant of an accidental $SU(16)$ symmetry that was observed at a larger pion mass in Ref. [14]. Strategies to make use of the QCD-constrained EFTs to advance the ab initio many-body studies of larger hypernuclear isotopes and dense nuclear matter are beyond the scope of this work. Nevertheless, the methods applied in Refs. [105, 106, 107] to connect the results of LQCD calculations to higher-mass nuclei can also be applied in the hypernuclear sector using the results presented.

The structure of this theses is organized as follows. Chapter 2 gives a brief introduction of QCD, followed by a description of the LQCD method. For that, the discretization of QCD is explained, together with the observables that can be extracted (energies and matrix elements). Finally, the study of scattering processes in finite volume is detailed, with an appropriate summary of the necessary group-theoretical tools. Chapter 3 is devoted to the main tools to analyze the correlation functions, including several more sophisticated methods to reduce excited-state contamination. Chapter 4 is focused on the baryon-baryon interaction. First, a summary of the present status of the field, both experimentally and theoretically, is presented. After the EFT Lagrangians that will be constrained are explained, the main LQCD results are showed, which are the lowest-lying energies, the $S$-wave scattering parameters, and the binding energies (with a preliminary extrapolation to the physical point) of several two-baryons channels, followed by the constraints that these results impose on the LECs of the EFTs. To conclude the thesis, Chapter 5 summarizes the work. Several appendices follow to supplement the thesis, omitted from the main body for clarity of presentation. Appendix A shows all the relevant group-theoretical relations between the point (and double) and continuum angular momentum groups relevant for the states studied in this work. Appendix B presents the derivation of the exponentially-accelerated version of the $\mathcal{Z}$-function. Appendix C tabulates the scattering parameters predicted by the available theoretical models for the baryon-baryon channels studied in this thesis, as well as the binding energies extracted from fully-dynamical LQCD calculations. Appendix D explicitly states the full $SU(3)_{f}$ decomposition of all octet baryon-baryon channels. Appendix E contains the partial-wave decomposition of all the next-to-leading order (NLO) terms that appear in the Lagrangian of Ref. [11]. Appendix F includes relations among the LECs of the three-flavor EFT Lagrangian of Ref. [11] and the ones used in the present work, as well as a recipe to access the full set of leading symmetry-breaking coefficients from future studies of a more complete set of two-baryon systems. Appendix G presents an exhaustive comparison between the results obtained in this work and previous results presented in Ref. [66] for the two-nucleon channels using the same LQCD correlation functions, as well as with the predictions of the low-energy theorems analyzed in Ref. [108]. Appendix H contains additional figures and tables related to the LQCD results presented in Section 4.3.